Fa temps que com a XEPC, ens plantejàvem sortir conjuntament de Manresa per veure altres maneres de construir comunitat i donar-se suport les unes amb les altres. Va sorgir la proposta realitzar unes brigades per conèixer el País Valencià, que vèiem com lluita germana de la qual estàvem duent a terme a casa nostra. Entenem les brigades com una eina per poder teixir xarxa i aprendre de les diferents lluites que es duen a terme fora del nostre territori. A finals de juny i principis de juliol del 2022 estàvem llestes i coordinades amb diversos col·lectius que ens semblava interessant visitar.
Primer de tot vam baixar fins a Gandia, on ens esperaven:
Ca Saforaui
Ca Saforaui és un col·lectiu autogestionat surt d’un altre col·lectiu antifeixista del barri “Les 500”. Aquest barri obrer és conegut per haver-hi gran índex de gent migrada, i aquest col·lectiu va decidir muntar aquest espai de solidaritat i suport mutu que a peu de carrer es noti. Tenen un espai ocupat que l’han transformat en un lloc on desenvolupar diferents activitats, tallers, armaris solidaris, biblioteques lliures. Donar al barri un espai on les veïnes de totes les edats s’ajuntin i creïn xarxa i vincles. Aquest espai funciona de manera voluntària amb una estructura horitzontal decidint de manera assembleària. També tenen una escola popular. Com es un barri on hi ha molta gent migrada, tenen una escola per fer classes de Valencià, Castellà i àrab. Fan acompanyaments a les persones que tenen dificultats per fer qualsevol gestió. Fa poc van crear un club esportiu popular on tenen un espai que van ocupar a prop del barri, en una barraca que actualment estan condicionant l’espai, pinten les porteries, netejant l’espai, etc.
L’endemà al matí, vam trobar-nos amb:
Horta de la Safor (Potries)
Plataforma per la Safor, Potries. El 1240 la séquia distribueix l’aigua infraestructura hidràulica. L’alcaldessa de Potries, ens fa una mica d’explicació del poble. La guerra per l’aigua ve de lluny, però des de Potries, era important perquè es distribuïa l’aigua. L’Horta es va construir d’origen àrab i qui controlava això eren la gent de Potries. A partir dels coneixements heretats, les hortes de Gandia, deriva a Gandia, les hortes de la Safor.
Volen construir una autovia per damunt de la muntanya que connecta els diferents municipis de la comarca, partint el territori i l’horta. D’aquí neix la Plataforma per la Safor, per defensar el territori, i més en una situació d’emergència climàtica.
La idea era fer una carretera de 15 metres d’altura, la qual generaria un impacte visual i destrucció del territori de les hortes. Ampliant l’AP7 i construint rotondes. Té un cost de 65 milions d’euros i es carregarien 6000.000 m2.
i es construeix aquesta carretera, hi haurà un impacte directe a la flora i la fauna. La terra es pot revertir - la volem sense alterar el lloc de viure -. La carretera taparia tota la vista dels pobles, l'amplada és gairebé igual que la dels pobles.
En dos anys s’han creat diferents associacions i tenen xarxa entre elles. Safor té la sort de tenir 18.000 habitants per plantar cara.
A la tarda, vam endinsar-nos a la metròpolis:
Sindicat de Barri del Cabanyal
Fa uns anys era Espai Veïnal El Cabanyal, com a resposta d’un projecte urbanístic i contra un procés de gentrificació, i farà un parell d’anys que es va rebatejar per Sindicat de barri del Cabanyal. El 2018 el lloguer passar a ser l’eix central de lluita de l’espai i per això es fa aquest pas i formar part del moviment per l’habitatge.
Amb el temps s’han anat consolidant diferents apostes estratègiques:
- Estructures Populars
- Xarxa d’aliments
Amb la seva companyia, vam visitar diferents lluites del barri del Cabanyal: Cabanyal Horta, al bloc Jarabo, el bloc Reina, el Samaruc, els barris propers al Mercat del Cabanyal, l’Ateneu Llibertari Cabanyal, varis blocs ocupats del sindicat i Pepica la Pilona.
La major part d’aquestes lluites, tenen a veure amb la prolongació de l’avinguda Blasco Ibañez que anava a enderrocar part del barri. L’ajuntament va adquirir una gran quantitat d’habitatges per després poder-los enderrocar, però per respondre-hi contra, es van ocupar diferents habitatges de la zona afectada.
Ben descansats a la ciutat de València, vam desplaçar-nos al barri de Malilla:
Entre barris
És un intent més de coordinació en l’àmbit de ciutat de València, en aquest cas per lluitar contra qui volien fer-lo fora de casa, ja que el problema no només passava pel que fa al barri sinó que era cosa del model de ciutat.
Moltes persones militants es van adonar llavors que militaven en un barri on no vivien, així que es van anar creant noves assemblees a quasi tots els barris de València. Actualment, no està tota la ciutat coberta, però sí que estan organitzades a escala de ciutat.
Al País Valencià ha estat molt important a part de la lluita de l’habitatge, la lluita pel territori.
Creuen que estan ara molt més organitzades als barris que fa 10-15 anys, tot i que sempre agradaria tenir més força.
S’ha utilitzat com a eina a la ciutat de València l’okupació. Les últimes victòries han estat la dels centres socials de la “trinxera” i de BSO la kaixeta.
Construint Malilla
Ens trobem en una Alqueria: construcció típica de l’horta valenciana que usaven els llauradors, vinculats a la identitat valenciana.
Construint Malilla és prèvia a l’alqueria popular. Col·lectiu jove. Primer embrió 2016, però amb més força des de la pandèmia. Molt vinculat a la creació de Malilla solidària (xarxa aliments) que es va crear el maig de 2020. Necessitat que es va detectar a diversos llocs de l’estat de gent que no estava treballant i que necessitava menjar. Anàvem als supermercats i a mercavalencia a recollir fruita i verdura. A partir de llavors es van començar a donar conèixer al barri.
Malilla context de molt desert quant a teixit associatiu/veïnal. És un barri de perifèria, de nova construcció. Terreny buit en què van plantar la primera llavors. No tens sinergies prèvies a corregir, però alhora tot costa molt, tot és la primera vegada que es fa.
Tenen pocs casos d’habitatge, però sí que amb tendència de creixement. La gent arriba per boca-orella o a través de Malilla solidària.
CSOA L’Horta
Es va ocupar fa deu anys arran d’una vaga general després del cicle de mobilitzacions del
15M. El primer any el projecte es va basar sobretot en la cura i posada a punt de l’espai perquè estava totalment abandonat. Al llarg dels anys han variat molt les formes de gestions, avui en dia l’assemblea mare és on es troben tots els col·lectius que conformen l’espai. Una de les coses primordials del projecte és l’horta productiva, que s’organitza en grups de treball que gestionen cuidar la part comuna, el rec, etc. Una de les coses que es porten a terme a l’Horta són cafetes organitzades per diversos col·lectius. Des d’aquí s’ha teixit molt quant a ciutat. És un espai autogestionat però també de trobada.
Els diferents col·lectius que participen a L’Horta són l’Assemblea Feminista, el Grup de Gestió, Hortets, Rizoma (revista amb contingut polític alhora que divertit), l’Assemblea Antipatriarcal, l’Espai Musical Alliberat (a la part de dalt hi ha una sala d’assajos); el taller de Moi Tai, Grama (un grup que porta a terme reciclatge de menjar), Lêgerîn Azadî (grup de solidaritat amb el Kurdistan no mixte), Arada (grup de memòria feminista), Grup de Solidaritat amb Mèxic, Casita de la Huerta (espai educatiu), assemblea de gestió.
Cuidem Benimaclet
Forma part d'Entre Barris. Han estat parant alguns desnonaments, tot i que asseguren que gairebé no n’hi ha, la majoria s'aturen a l'Oficina d'Habitatge i no es reivindica. No s'ha
aconseguit que la comissió interna d'habitatge funcioni: analitzen que això és perquè la realitat determina que la lluita principal sigui respecte al territori.
Una de les lluites que han unit més en l’àmbit de barri ha estat contra el Programa d’Actuació Integrada (PAI), una amenaça d’una nova explotació territorial amb la construcció d’un important nombre d’edificis per part de la promotora més gran de l’Estat amb el suport de bancs, ajuntaments i altres constructores.
Durant l’explicació, ens van repartir uns adhesius molt bonics, que referenciaven a la seva pàgina web, on es conta amb més detall l’impacte que tindria el PAI al barri: https://cuidembenimaclet.org/
AIPHYC (Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados)
Organització nascuda fa sis anys per visibilitzar la precarietat del sector i defensar els interessos de les treballadores de la llar sense papers. Han pres el relleu de dones precàries autòctones, que encara són un 30% del total i la majoria, la resta en un 70% “som migrants”. Treballen en xarxa amb l’Assemblea feminista i amb diverses organitzacions de base i en coordinació amb diversos moviments (Regularizaciónya!) per la visibilització i la lluita per millorar les condicions de vida de les persones migrants.
Assemblea Feminista de València
Naix de la vaga feminista del 2018. Després de la vaga, decideixen constituir-se com a Assemblea Feminista de València. S’organitzen per barris i comparteixen comissions de treball (comunicació, laboral, cures, consum). A València venien d’un cicle molt potent, unitat d’acció i afinitats, però la vaga feminista precipita l’organització d’aquesta dinàmica. A partir del 2019 algunes companyes d’AIPHYC i altres companyes migrants van entrar a participar de l’Assemblea. Actualment, compten amb més de 11000 euros en multes i 20 procediments judicials actius. Tenen judicis pendents de la vaga del 2019. Fa dos anys que fan front a la repressió. Els ha servit per teixir aliances amb altres moviments. Miraven molt a l’Estat espanyol, i cap al 2019 participen de la coordinació estatal, però a partir d’aquest moment comencen a treballar en la coordinació per als Països Catalans. Arran d’aquesta iniciativa treballen en el marc de la xarxa de feministes anticapitalistes dels PPCC.
Tenen 4 línies polítiques clares: antiracisme, anticapitalisme, antipatriarcal i dissidències sexuals i de gènere.
Espai no mixte
Després de la xerrada general, es va fer un grup no mixte per reunir-se amb les companyes d’AIPHYC, per parlar-ne sobre l’organització i el col·lectiu Mujeres, voces y resistencia.
Organització AIPHYC
Totes eren treballadores de la llar. Al principi tenien ganes de fer activisme: reivindicar tot el relacionat amb els treballs de la llar. Per formar part de l’associació havies d’haver treballat en el sector. Fan assessorament a les companyes en drets laborals, acompanyament si es vol denunciar, en justícia gratuïta (es veu que si es guanya el judici l’advocat pot demanar els diners), per denunciar es necessiten proven, s’explica com es recullen proves, fan tallers de sensibilització a les companyes, les treballadores s’han de sentir professionals: tenen dret a tots els drets i és un treball professional, que no tothom pot fer. Els tallers són essencials, perquè d’elles s’arriba a sensibilitzar als que les contracten.
Mujeres, voces y resistencia
Es van conèixer portant a terme un projecte de solidaritat, i es van adonar que es parla per les migrants. Volien tenir veu i parlar per elles mateixes. Són una col·lectiva de dones racialitzades feministes, antipatriarcals, anticapitalistes i anticolonials.
Treballen en sensibilització. Moltes vegades feien tallers a l’Acadèmia, altres vegades en aliança amb altres organitzacions. Visibilitzen totes les violències que recauen sobre elles com a dones migrants. La majoria de noies de la col·lectiva són noies que han vingut aquí a estudiar, d’aquí que treballin i visibilitzen problemàtiques de l’Acadèmia, com el maltractament que reben per part de professors de la Universitat. Estan aliades amb l’Assemblea Feminista perquè es van adonar que en el moviment feminista valencià tampoc no hi eren representades. Arran d’intentar treballar amb la Coordinadora 8M, l’espai històric del moviment feminista valencià, es van sentir violentades i agredides; és per això que van cercar una agrupació que compartís la seva lectura sobre la realitat: les va portar a enquadrar-se amb l’Assemblea Feminista de València.
Algunes Reflexions finals
Una de les reflexions que ens emportem és com repensem les aliances amb el territori i la defensa d’aquest.
El dret a la ciutat, amb una mirada des de l’urbanisme feminista, també és una perspectiva molt present als diferents col·lectius visitats i que ens sembla interessant explorar.
La sobirania alimentària també està molt present als col·lectius de la Safor i València i considerem que ens està sent una branca que ens manca com a XEPC.
Veiem molt tenir espais de trobada dins de la XEPC i amb altres col·lectius, i les Brigades és una bona manera de fer-ho.