El cap de setmana del 23 i 24 d'octubre s'ha dut a terme a Can Sanpere, espai okupat i autogestionat de Premià de Mar, la primera trobada d'Escoles Populars. Can Sanpere ha estat un punt de trobada d'unes seixanta persones vinculades a les escoles populars de Balàfia (Lleida), Manresa, el Rizal (Ripollet), el Baix Montseny, la xarxa d'escoles populars del Maresme, La Bordeta i el Raval de Barcelona i Mollet.

Les Escoles d'Educació popular s'han anat creant arreu del territori, i des de l'any 2016, de la mà del moviment popular i el moviment per l'habitatge. Aquestes escoles parteixen de la detecció de necessitats educatives concretes i immediates de la comunitat, que anaven des de l'aprenentatge d'un idioma fins a la necessitat d'una formació política.

El procés de l'educació popular, com explica el Quadern d'Estructures Populars que ha
desenvolupat el grup de formació del Congrés d'Habitatge, ha anat prenent forma al llarg d'aquests anys i s'ha anat desenvolupant amb els objectius de crear autonomia, augmentar la capacitat de fer i pensar per una mateixa, donar suport per la supervivència individual o facilitar l'obtenció de titulacions acadèmiques. I, més enllà de cobrir aquestes necessitats, l'aposta de les escoles populars és la de generar una organització col·lectiva i una consciència crítica i transformadora, a través d'espais d'aprenentatge horitzontal on totes les persones puguin sentir-se agents de canvi dins la seva comunitat, barri, poble o ciutat.

D'aquesta manera, amb la consolidació d'unes quantes escoles populars i, al llarg de
coincidir en diversos espais (acompanyament d'escoles populars que s'estaven creant,
gestió de la ludoteca en esdeveniments com els Congressos d'Habitatge o els campaments de la XEPC, etc.), la primavera d'aquest any es va anar gestant la idea de formalitzar una trobada conjunta d'escoles populars.

Aquesta idea sorgia amb objectius molt diversos: crear un espai d'intercanvi entre els
col·lectius, aprendre les unes de les altres en relació amb els tipus de projectes i les pràctiques que es fan a cada escola, generar espais d'autoformació i debatre d'on partíem i cap a on anem, donant un sentit polític a aquestes pedagogies emancipadores i crítiques.

Així doncs, aquest cap de setmana ha estat un punt de trobada i de partida. En aquest
espai s'ha pogut posar en valor els camins ben diferents que hem estat fent cada escoleta (partint de realitats i recorreguts molt diversos) però també s'han posat en comú unes bases i direccions compartides: que l'educació popular és el centre de l'acció política de les escoletes i que aquesta permet, per una banda, generar coneixement a través d'experiències compartides viscudes des de la base (aprenem les unes de les altres a través de l'horitzontalitat i el vincle) i, per l'altra, donar espai a la crítica, opció al canvi i a la transformació de nosaltres mateixes i de l'entorn.

Les apostes d'aquest cap de setmana van encarades a la formalització i consolidació de les bases d'aquesta xarxa i l'acompanyament de la creació de nous espais d'educació popular, a més de generar espais de formació compartida (tant política com pedagògica i metodològica) al voltant de processos que ens travessen a totes.
La trobada d'escoles populars ha materialitzat una resposta a la necessitat i la consciència que aquests espais només poden ser possibles dins d'una xarxa d'espais d'educació popular i de suport mutu. Així doncs, l'educació popular, com expressa Marina Garcés, ens acompanya en construir juntes un demà a través de pedagogies emancipadores i crítiques, que ens permetin explorar els nostres límits i transgredir els que se'ns imposen.

Crear un món, un vincle, una aliança.