Difícilment, la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries de Manresa, la XEPC, s’explica sense l’existència prèvia de tot un seguit de col·lectius que han format i formen part del moviment popular de la ciutat. No seríem on som si no fos per totes les lluites que ens han precedit i que van plantar cara al sistema per alçar la veu malgrat ser els i les que no tenien veu, com deia Galeano a “Los Nadie”. Des de l’Assemblea Antimilitarista del Bages, l’Assemblea de Joves de Manresa, l’Assemblea Llibertària, el Moviment en Defensa de la Terra, als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Ateneu Popular la Seca, el Banzai, l’Ateneu Llibertari l’Estaca, el CSO la Tremenda, el CSO Na Bastardes, a les Dones Inquietes, la Fadulla, la Fona, la Coordinadora Antirepressiva de Manresa, l’Esquerra Independentista, l’Ateneu Anarquista la Ruda, la Festa Major Alternativa de Manresa, Unitat Contra el Racisme i el Feixisme, Acció Lila, i un llarg -llarguíssim- etcètera. És gràcies a tots aquests projectes i a totes les persones que van dedicar temps, esforços i il·lusions a sembrar llavors, que s’explica el naixement de tot aquest entramat. 

Triem començar la història per l’okupació de l’Ateneu Popular La Sèquia perquè, tot partint d’aquesta trajectòria política i popular diversa, de la qual ens hem nodrit tant, l’Ateneu ha estat i és un espai de referència pel moviment popular a la ciutat, una infraestructura estable, acollidora i imprescindible que ens ha possibilitat consolidar i fer créixer els projectes. Projectes que sorgeixen de necessitats reals i quotidianes i que permeten fer política des de la praxi. Un espai que ha estat i és niu, casa, bressol i laboratori de molts col·lectius que han generat aprenentatges i tradició política a la ciutat i que ens han portat fins on som ara. L’1 de desembre de 2012, amb la inauguració de l’Ateneu Popular de Sèquia, té lloc la presentació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages, la PAHC Bages, que es crea en el context polític de l’esclat de la primera crisi immobiliària, emmirallant-se amb el moviment pel dret a l’habitatge que prenia força a Madrid i Catalunya. Agermanades des del principi amb la PAHC Sabadell, fins i tot en el nom, la PAHC Bages neix per donar una resposta col·lectiva a necessitats materials des de l’empoderament col·lectiu i el suport mutu, i plantar cara plegades a un sistema completament injust. D’ençà de la seva creació, la PAHC Bages ha recuperat 8 blocs de les mans de bancs, immobiliàries i fons voltor, donant sostre a més de 250 persones. 

L’estiu del 2016, arran de la necessitat de donar un ús i un sentit col·lectiu als baixos buits del bloc 4 de la PAHC, l'assemblea decideix crear l'Escola Popular de Manresa, inicialment un espai de reforç escolar per a infants amb el doble desavantatge educatiu de pertànyer a famílies del barri que no podien assumir classes de reforç, ni ajudar les seves criatures amb els deures, i d’estar dins d’un sistema d’educació formal poc adaptat a algunes realitats socials de la nostra ciutat. Un espai d’acompanyament a infants encarat, en definitiva, a fomentar el coneixement i els vincles comunitaris i millorar les condicions de vida de les classes populars, donant un cop més resposta col·lectiva a necessitats materials compartides. 

Seguint amb el fil de les necessitats que se n’anaven fent evidents a les assemblees de la PAHC Bages i, veient que la participació de les dones es veia dificultada per dinàmiques masclistes i la barrera de la llengua, l’any 2017 neix l’Escola Soror, el nom de la qual té un significat especial en àrab (alegria) i en català (soror, que genera sororitat o germanor entre dones). L’Escola Soror, inspirada en l’escola de las Mujeres de Frente de Quito (Equador), es crea com un espai d’acompanyament en l’aprenentatge del català i el castellà per a les dones de la PAHC Bages -tot i que en els darrers anys s’ha obert a altres dones- i, alhora, per generar vincles, xarxa i suport mutu, un procés d’empoderament i emancipació individual i col·lectiva. El projecte, que va néixer a l’Ateneu La Sèquia, es va traslladar al 2019 als baixos del Bloc 7 de la PAHC Bages.

De forma paral·lela en el temps es coïa, també, el projecte de l’Escola Popular de Boxa, emmirallada en l’Hortaleza Boxing Crew de Madrid, un gimnàs social que treballa pedagògicament a través de la boxa amb adolescents i joves. A través de les arts marcials i la boxa, aquest projecte pretén ser una eina o un ganxo a través de la qual treballar valors, vincles i complicitats amb joves i adolescents del barri, prioritzant que se sentin còmodes i segurxs amb ells mateixos, més que no pas adquireixin una tècnica concreta. Sorgeix, a més de la consciència de la manca de recursos en l’àmbit públic perquè els adolescents i joves de la ciutat assisteixin a activitats extraescolars, a gimnasos, piscines o altres equipaments esportius. L’espai que dona lloc a aquest projecte és el garatge de l’Ateneu Anarquista la Ruda. 

En el context de mobilització massiva feminista marcada pel 8M del 2018, es fa l’aposta, per part de diverses dones amb trajectòria al moviment feminista (Acció Lila, Gatamaula i la Tremenda), de bastir un espai feminista ampli que recollís el potencial aportat per les dones de l’entorn de la PAHC Bages, les escoles populars i, en general, dels moviments populars. Així és com neix l’Assemblea d’Afectades pel Masclisme i el Patriarcat de Manresa (Aamas), que a més de dur a  terme acció política feminista, centra la seva tasca en l’abordatge i acompanyament de les violències de gènere des d'una lògica de transformació de les relacions de desigualtat i opressió en el si de la comunitat, tot assenyalant les estructures de poder i les institucions que les fan possibles i les perpetuen. Una motivació pel naixement del col·lectiu fou la necessitat d’un espai feminista permanent i organitzat a la ciutat des d’on fer prevenció de violències, amb inspiració en l’experiència de la PAHC pel que fa al model organitzatiu i les formes de praxi política: el suport mutu, les dinàmiques empoderadores dels subjectes de lluita, i la col·lectivització i socialització de les conseqüències sistèmiques que vivim sovint de manera individualitzada. 

De manera similar als altres col·lectius, l’Espai de Defensa legal neix originalment com a col·lectiu adherit a la PAHC Bages, amb l’objectiu de socialitzar coneixements legals i generar un espai d’escolta i acompanyament en el qual aprendre a desxifrar les lleis (que està dissenyada perquè no s’entengui) i buscar juntes eines i estratègies per defensar-nos, també, des del front legal. Des de l’òptica del suport mutu, la solidaritat i l’empoderament, s’acompanya i es resolen dubtes en qüestions d'estrangeria, processos judicials, situacions de violència masclista, discriminació o racisme i presó.

A principis del 2019, arran de diferents conflictes laborals de militants de diferents espais de Manresa i sumat a un entorn molt dinàmic pel que fa a les lluites de classe i populars en altres fronts com el feminisme, la lluita per un habitatge digne, l’educació popular o la lluita per l’alliberament nacional, es crea Acció Sindical del Bages, per respondre a una mancança a escala comarcal en la lluita contra l’explotació laboral. ASB és un sindicat de base que té l’objectiu d’organitzar-se com a treballadores, de fer front a l’explotació laboral en un context de creixent precarietat, temporalitat i vulneració de drets fonamentals per part de la patronal. I, alhora, amb la voluntat de construir eines útils per les treballadores de la comarca, vinculades al territori, a la seva gent i a tots els col·lectius que lluiten contra les diverses formes de violència que patim, i a la necessitat de construir espais de poder autònom de la classe treballadora. 

Després d’un estiu de batudes racistes a la ciutat contra jovent migrat, la tardor del 2018 es crea, als baixos del Bloc 7 de la PAHC Bages, l’Escola Popular de Joves, que més tard passaria a anomenar-se Espai de Joves Alqua. El col·lectiu neix amb l’impuls de l’Escola Popular i del col·lectiu de dones Al Noor, juntament amb d’altres companyes i companys, per respondre a la urgència de la situació del jovent migrat sense xarxa familiar i l'abandonament per part de les institucions d’un gran nombre de persones adolescents i joves, procedents majoritàriament de diferents zones del Nord d’Àfrica. Persones no acompanyades, tirades al carrer després de complir la majoria d'edat, sense les necessitats més bàsiques cobertes, estigmatitzades a més pel racisme institucional i social. Arran del seu naixement, l’Espai Alqua ha esdevingut un projecte d’acompanyament i creació de vincles a través de l’alfabetització en castellà i català, la fusteria, l’esport i les trobades conjuntes.

Davant del creixement i consolidació dels col·lectius, el 2020 sorgeix la necessitat de generar aliances i compartir recursos i unes bases entre col·lectius que hem anat caminant junts i vinculant-nos des del nostre naixement, generant informalment espais de trobada i discussió. Es crea, als primers campaments conjunts celebrats al setembre d’aquell any, la Xarxa d’Estructures Populars i Comunitàries, un espai de reflexió, formació i debat per a seguir tramant apostes polítiques compartides. En el marc dels campaments, es materialitzaran dues d’aquestes apostes compartides:

L’Escola Popular de Formació Política, que neix per donar cobertura a les necessitats formatives -teòriques i/o pràctiques- que es detecten als col·lectius de les estructures populars i comunitàries, agafant la pròpia realitat com a font de coneixement i com a punt de partida i d’arribada, a través de l’educació popular. Una escola que posa al centre la participació i la construcció col·lectiva de coneixement i amb la voluntat de formació de militants que impliquin moments de reflexió, debats i nodrir-nos d'eines d’anàlisi i comprensió de l'entorn i així respondre col·lectivament cap a la transformació social. 

Els Grups de Mediació Comunitària, que sorgeixen amb la voluntat d’iniciar un procés de formació i autoorganització en la gestió i mediació de conflictes comunitaris, amb l’objectiu de poder intervenir de forma transformadora en situacions que, sovint, des de les institucions, es resolen amb desplegament de més efectius policials i on l’extrema dreta i el racisme han tingut oportunitat per potenciar el seu discurs. Actualment, el projecte està encara en procés de construcció. 

Tot i no haver sorgit de manera organitzada i planificada des de l’inici, que els col·lectius hagin anat construint aquest entramat d’estructures ha estat un procés que ha esdevingut de manera lògica i, com hem dit al llarg d’aquest punt, partint d’unes necessitats materials i concretes. El fet que cada estructura que forma la xarxa lideri la seva pròpia lluita permet que hi hagi una interdependència de les unes a les altres que ens sosté (o que ens aixopluga, com un paraigua, o com potes d’una taula), i que fa que cada col·lectiu pugui existir i perseverar gràcies als altres per fer-nos, juntes, més fortes.